La font brolla sota el camí de Colldejou al Coll del Guix, i es canalitzada cap a una bassa. Des d'ella, una sèquia distribueix l'aigua cap els horts de Colldejou. La bassa està poc naturalitzada, però diversos trams de la sèquia disposen d'una vegetació hidròfila d'interès. Els horts de vora la bassa estan ben cuidats, trencant la monotonia de la boscúria.
LES FONTS DE LA SERRA DE LLABERIA
diumenge, 24 d’agost del 2008
divendres, 15 d’agost del 2008
Font del Pau
La Font del Pau es troba cap a la capçalera de la Vall de Massanes, en un dels dos braços que el conformen. Aquest braç es coneix com el Racó del Pau. La font brolla en uns tollets en el fons del barranquet. La vegetació atapeida dificulta l'accés. Sols els rastres de senglar menen vers la font. Tot i que el cabal no és evident, sembla una surgència de certa importància.
dissabte, 8 de setembre del 2007
La Font dels Horts
La Font del Vaquer
Sota el perdut Mas del Vaquer, i mirant al Ramer, hi havia un uns marges, la font del Vaquer. L'indret està totalment perdut, embardissat, emboscat. Enmig d'una vegetació que ho cobreix tot, les parets de la bassa recorden la font. S'intueix la rasa que aconduïa l'aigua i l'indret d'on podia surgir. Algun exemplar de jonc recorda que allí hi ha, o hi hagut, aigua.
Font de la Plana
Al capdamunt del cingle del Tortó, camí de Capçanes a Llaberia discorre per l'altiplà de la Serra de Llaberia, en l'indret anomenat la Plana. Entre el camí i el cingle que ha excavat el barranc del Tortó, es troba aquesta perduda font, solament transitada per senglars. L'aigua mulla el terreny i els sengars s'hi revolquen. La font, es perd entre la vegetació que creix pels voltants.
dimecres, 22 d’agost del 2007
Font del Calàpit
Font del Milio
dissabte, 28 de juliol del 2007
Font de la Ponça
diumenge, 15 de juliol del 2007
Font de Catà
Font ubicada el l'obaga de l'Estret de Catà. Sorgeix al peu de la paret del cingle calcari, sobre els gresos vermells del Buntsandstein, sota l'ombra d'un espès alzinar. Antigament utilitzada per regar les feixes existents. Presenta nombrosos restres de senglar. No es detecta vegetació ni fauna d'interès.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Font dels Clots
Font ubicada a la falda de l'obaga de la Mola. Actualment s'aprofita per omplir una bassa de bombers. La font alimenta una bassa tradicional, que presenta l'aigua molt neta per la presència d'un exemplar de carpa. Els excedents d'aigua es troben a la sortida de la bassa de bombers, on es pot intentar recrear un petit aiguamoll.
diumenge, 1 de juliol del 2007
Bassa de la Mola
Pouet de la Mola
Bassa del Galàpet
dissabte, 30 de juny del 2007
Font de les Paumelles
Font de l'Aladern
diumenge, 24 de juny del 2007
La Bassa de Peles
Sota el Mas de Peles i degut a una extracció d'argiles, el freàtic retingut per les argiles ha eixit a la llum tot formant aquest estany de nivell permanent. A les vores i pels voltants hi ha vegetació hidròfila d'interés. L'indret té especial interès per a la fauna i aus aquàtiques que estan de pas.
Font de la Pena
Font del Gat
Font d'en Cardona
dissabte, 23 de juny del 2007
Font de Cassanyes
Font de la Malella
Font del Teixar
divendres, 22 de juny del 2007
Font de la Canaleta
En el fons de la Rasa de la Canaleta trobem aquesta bella sorgència sota una petita formació de tosca envaida d'herba capil·lera. Forma una neta i transparent basseta. L'indret està ben enclotat i a la vora hi ha un gran exemplar de margalló. L'accés és una mica dificultós. Sabaters i alguna granota aprofiten el bassal.
Font de l'Aufinac
Sorgència del Racó de l'Aufinac. Es troba en terrenys dels gresos del Buntsandstein, cosa que li confereix una peculiaritat quasi unica en l'Espai. És un centre d'atracció dels senglars de la zona, atrets per la humitat i el fang que genera les arenes dels gresos vermells, que els fa un pilling digne d'un centre de bellesa. La sorgència genera un riuet entre el bosc i s'intenta aprofitar l'aigua en un improvisat abeurador fet de banyeres.
Fonts del Ramer
Vista de la bassa del Rames. L'aprofitament de la font és poc intensiu ja que la finca no té un caràcter agrícola. Del desaigüe de la bassa es pot potenciar la creació de bassals, tot i que aquest es troba bastant encaixonat. Destaca la presència d'una serp d'aigua per la vora.
Antiga canalització des de les sorgències cap a la bassa, amb troncs en forma de canaleta. Actualment colmatats de tosca i envaïts per l'herba capil·lera. Pels voltants hi han molts indicis de senglar i l'aigua s'escola per la vora.
Vora una de les tres sorgències de què consta la font. L'aigua no canalitzada s'esmuny pel sotabosc. Es podrien generar bassetes per tal de crear petites acumulacions d'aigua.
Vora una de les tres sorgències de què consta la font. L'aigua no canalitzada s'esmuny pel sotabosc. Es podrien generar bassetes per tal de crear petites acumulacions d'aigua.
Font de l'Horta
Important sorgència de la Serra de Llaberia, vora el llogaret que dóna nom a la serra. Aquesta deu rega una petita horta i donarà abastament al poble. L'aigua és canalitzada vers una bassa molt naturalitzada, des d'on és canalitzada. Tanmateix, la sorgència genera petits bassla que es podrien potenciar a la vora del camí de Capçanes.
dijous, 21 de juny del 2007
Font de la Mata
Aquesta és una important sorgència que forma el curs permanent de la Vall de Capçanes. Es foma en la mateixa llera del barranc, aigües avall de l'antiga sorgència de la Fou. Les seves aigües són en part aconduïdes fins el Bassot Nou, d'on surten canonades de reg i de subministrament d'aigua a Capçanes.
Font de la Canyera
dilluns, 18 de juny del 2007
Font del Pi
Font dels Aladerns
Subscriure's a:
Missatges (Atom)