Petita sorgència que genera una zona amb basstes i un jonquerar. La font no és aprofitada per les instal·lacions properes del vedat de caça ni pels ramats de la zona. Es detecta rastres de fauna, per bé que les bassetes estan atapeïdes de vegetació.
Important font a tocar de la carretera de Llaberia. Fa temps amb un cert abandó, i fou reaprofitada per omplir una bassa de bombers. Tanmateix, es pot potenciar la zona humida que, es genera en la primera basseta, tot creant-ne de contigües.
Sota el Mas de Peles i degut a una extracció d'argiles, el freàtic retingut per les argiles ha eixit a la llum tot formant aquest estany de nivell permanent. A les vores i pels voltants hi ha vegetació hidròfila d'interés. L'indret té especial interès per a la fauna i aus aquàtiques que estan de pas.
La font del Mas de la Pena es troba als peus del Montalt i de la Portella. La font és de cabal permanent i omple una bassa, ara totalment envaïda per la vegetació. El lloc té un gran interès i la font córre el risc de perdre's a causa de l'abandó de l'indret.
En el fons del barranc de la Mafla, prop de la confluència amb el barranc de Montalt, es troba aquesta petita sorgència. La zona humida que genera no té un alt interès i la vegetació existent és la que es troba al llarg de tot el barranc.
Font abandonada ubicada en un barranquet proper a la vall de Capcir. Es manté el nivell d'aigua de la bassa, però no es percep la sorgència doncs està totalment envaïda per la vegetació.
Fonteta que omple la bassa del Mas de Cassanyes, avui abandonat. Actualment l'aigua és impulsada cap el Mas de Beset, recentment arranjat. A la vora de la font hi ha un exemplar de til·ler de fulla petits. La bassa és plena de culleretes i no genera una zona humida d'interès.
En la vall de les Malelles es troba aquesta petita sorgència en un sector bastant pobre en aigua. L'aigua s'aprofita per una bassa per incendis forestals. La font manté plena una basseta antiga i una petita zona humida. Per la vora hi ha una altra sorgència de menor interès.
Font ubicada als peus del Montalt, en la vall del Teixar. Manté un petit cabal, tot i que aquest és bastant estacionsl. No forma cap zona humida ja que l'aigua es filtra ràpidament. No es percep rastres evidents de fauna.
En el fons de la Rasa de la Canaleta trobem aquesta bella sorgència sota una petita formació de tosca envaida d'herba capil·lera. Forma una neta i transparent basseta. L'indret està ben enclotat i a la vora hi ha un gran exemplar de margalló. L'accés és una mica dificultós. Sabaters i alguna granota aprofiten el bassal.
Sorgència del Racó de l'Aufinac. Es troba en terrenys dels gresos del Buntsandstein, cosa que li confereix una peculiaritat quasi unica en l'Espai. És un centre d'atracció dels senglars de la zona, atrets per la humitat i el fang que genera les arenes dels gresos vermells, que els fa un pilling digne d'un centre de bellesa. La sorgència genera un riuet entre el bosc i s'intenta aprofitar l'aigua en un improvisat abeurador fet de banyeres.
Vista de la bassa del Rames. L'aprofitament de la font és poc intensiu ja que la finca no té un caràcter agrícola. Del desaigüe de la bassa es pot potenciar la creació de bassals, tot i que aquest es troba bastant encaixonat. Destaca la presència d'una serp d'aigua per la vora.
Antiga canalització des de les sorgències cap a la bassa, amb troncs en forma de canaleta. Actualment colmatats de tosca i envaïts per l'herba capil·lera. Pels voltants hi han molts indicis de senglar i l'aigua s'escola per la vora.
Vora una de les tres sorgències de què consta la font. L'aigua no canalitzada s'esmuny pel sotabosc. Es podrien generar bassetes per tal de crear petites acumulacions d'aigua.
Important sorgència de la Serra de Llaberia, vora el llogaret que dóna nom a la serra. Aquesta deu rega una petita horta i donarà abastament al poble. L'aigua és canalitzada vers una bassa molt naturalitzada, des d'on és canalitzada. Tanmateix, la sorgència genera petits bassla que es podrien potenciar a la vora del camí de Capçanes.
Aquesta és una important sorgència que forma el curs permanent de la Vall de Capçanes. Es foma en la mateixa llera del barranc, aigües avall de l'antiga sorgència de la Fou. Les seves aigües són en part aconduïdes fins el Bassot Nou, d'on surten canonades de reg i de subministrament d'aigua a Capçanes.
Font de baix cabal però permanent. No hi trobem tolls d'aigua ja que aquesta s'inflitra. Es perceben molts rastres de senglar que busquen l'humitat de la font.
Petita font situada ben a la vora de la Riera de Fontaubella. Està rodejada per un frondós falguerar. Actaulment l'aigua ja no arriba a la llera sinó que es captada per una finca propera. L'entorn es troba ben conservat, però es troba molt arran de la riera, amb el risc que això suposa.
Petita font ubicada al fons d'una rasa, sota el pla dels Aladerns i de la caseta dels Leprosos. Normalment seca, però l'hem trobat amb les dos bassetes plenes d'aigua ben transparent.
Font de petit cabal ubicada al vessant sud de la serra. L'aigua s'escola pel camí. La sorgència es troba totalment envaïda per la vegetació. L'indret ha patit incendis forestals. L'abeurador està fora de servei ja que no li arriba l'aigua.
Bassa artificial que recull l'aigua que regalima la font, de marcat caràcter estacional. Es utilitzada pels ramats de la zona. L'entorn sofreix l'erosió degut al trepig del bestiar i de la macrofauna. Es pot naturalitzar l'entorn de la bassa.
Sorgència ubicada al mig d'una vella parada de conreu. Es troba envoltada de joncs i vegetació d'ambients humits. L'aigua que s'escola es captada i aconduïda capa una gran bassa. Part de l'aigua, segons el cabal de la sorgència, forma petits bassiols. S'ha intentat endreçar els voltants de la font, amb poc encert.
Font canalitzada vers a una bassa molt propera. A l'eixida de la bassa, l'aigua s'entolla en uns bancals antics, que es poden aprofitar per crear bassiols per a la fauna. La sorgència es troba prou estabilitzada, però cal avaluar la necessitat d'augmentar la seva protecció.
Font molt utilitzada pels ramats de la zona. Els bassiols es poden potenciar i cal protegir els punts on sorgeix l'aigua. L'erosió provocada pel bestiar és l'impacte més destacat.
La Font de Massanes es troba en uns prats al bell mig de la vall de Massanes, entre la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. L'aigua de la cabalosa font s'emmagatzema en una gran bassa i també es canalitzada cap a Colldejou. L'aigua que s'escapa de la captació forma uns petits aiguamolls que poden ser potenciats.
Important font de la part alta de la serra. Ubicada en la forest pública de Tivissa, presenta un estat lamentable degut a l'aprofitament per abeurar els ramats.